LFP_banner_1_72

En 2010 Guadalupe Sáez, Sandra Sasera i Pau Gregori formen la companyia LUPA TEATRE amb l’estrena del seu primer treball, L’INVENTOR DE XIQUETS.

Aquest treball, que s’estrena a la plaça de la verge de València amb l’ajuda d’Amnistia Internacional, marcarà un abans i un després en la forma de treballar dels tres.

lupa_inventor6
L’inventor de xiquets

El nostre segon treball per a públic familiar va ser M I LES BALENES.(2014)

En els dos casos el treball parteix de la mescla entre l’actor i l’actor manipulador. Les titelles són una part fonamental del llenguatge infantil que, com a companyia, s’està desenvolupant.
Així si en la primera de les produccions, L’INVENTOR DE XIQUETS la companyia treballava amb la premissa de la construcció de titelles en directe i la manipulació d’objectes quotidians.
En la segona producció, M i les balenes, la companyia manté la idea de comptar amb titelles en escena creades de nou a partir d’objectes reciclats.
Amb aquestes dues produccions la companyia ha obtingut bons resultats de públic i crítiques profitoses.

M I LES BALLENES seleccionada per al catàleg AECID 2015 del Ministeri de cultura.

m-i-les-balenes_35-2
M i les balenes// Foto: Paco Barreda

Per altra banda, l’estrena del treball per a adults comença amb la peça PARA QUE NO TE ME OLVIDES (2012), un treball que, com a companyia, els val les següents guardons i nominacions:

PREMI A MILLOR ESPECTACLE PER VOTACIÓ DEL PÚBLIC EN LA 19ª MOSTRA DE TEATRE DE BARCELONA. 2014.

PREMI A MILLOR ACTOR EN LA 19ª MOSTRA DE TEATRE DE BARCELONA. 2015.

NOMINACIÓ A MILLOR ACTOR EN ELS PREMIS DE LA AAPV EN VALÈNCIA. 2014.

  • PARA QUE NO TE ME OLVIDES (2012)

Aquest treball segueix la línia d’investigar els límits entre la ficció i la realitat, entre el presonatge públic i l’anònim. La mort d’un pare amant del flamenc porta a la companyia a barrejar estes dues disciplines artístiques vehiculant el seu treball teatral a través dels “palos” musicals d’una disciplina musical que no entenem.

lupa_pqntm2
Para que no te me olvides// Foto: Paco Barreda

 

  • SE’NS ESTÀ QUEDANT COS DE POSTGUERRA (2015)

En esta línia de treball la companyia aposta per les noves dramatúrgies valencianes i té en Guadalupe Sáez la figura de l’autora. En este sentit, el següent text de la companyia, SE’NS ESTÀ QUEDANT COS DE POSTGUERRA (2015) rep ajuda a l’escriptura teatral per part de Culturarts i s’estrena dins de les residències de creació d’Espacio Inestable a 2015.

En este treball la companyia barreja de nou disciplines artístiques i investiga al voltant de la fotografia. A més de la veu autoral la companyia treballa amb una fotògrafa ( Sandra Sasera) i un artista visual ( Juan Antonio Cerezuela) que desenvolupen tota una instal·lació que s’inaugura al final de cada funció. En este muntatge la companyia recupera el tema de la fusta i converteix en personatge una taula construida per a l’espectacle i repleta d’imatges. Sandra Sasera fou nomida al premi Crisàlid com a actriu en 2016.

cropped-coslupa_50-21.jpg
Se’ns està quedant cos de postguerra// foto: Paco Barreda
  • A MÍ NUNCA ME CORTÓ LA CABEZA (2014)

La publicació del text A MÍ NUNCA ME CORTÓ LA CABEZA per part de la revista Red Escena Acotaciones en la Caja Negra (en esta edició la peça va rebre el títol de MI MADRE Y YO) ens porta a la companyia a muntar el text i estrenar al CICLE DE MINITEATRE Al RIALTO al març de 2014 i després fer-la a espais no convencionals com festivals de teatre dins les cases ( Matarranya íntim), Centre Penitenciari de Picassent o Proyecto Hombre.

Continua per tant el treball amb textos propis i també la idea de barrejar disciplines i àmbits reals i inventats. A MÍ NUNCA ME CORTÓ LA CABEZA forma part d’una trilogia teatral on la companyia ha posat en el focus en els personatges anònims i la memòria. El pare, la mare i nosaltres.

cabeza_1
A mí nunca me cortó la cabeza// Foto: Paco Barreda
  • COPRODUCCIONS DE TEXTOS D’ESPECIAL INTERÉS

En esta línea la companyia participa en el muntatge de la peça LÚCID amb l’autor i director Xavier Puchades i M i les balenes coproduida amb PRO21. Es tracta d’una línia de treball en la que la companyia posa el focus en textos teatrals d’especial interés que no han sigut estrenats en València. Rafael Spregelburg fou el primer autor escollit i Lúcid la peça que es va estrenar a 2010. Una coproducció amb TEATRENCOMPANYIA i que Xavier Puchades fará la tasca de adaptació del text i direcció escènica.

La companyia, a més, busca per a estos treballs professionals de reconegut prestigi per tal que el treball intergeneracional puga aprofitar-se com aprenentatge dels membres de la pròpia compayia.

Àlex Cantó ha estat nominat als premis de l’AAPV pel seu treball en esta peça.

Verònica Andrés ha estat nominada dos anys consecutius als premis de l’AAPV pel seu treball en esta peça.

foto-lucid-2
Lúcid// Foto: María Cárdenas

Al 2017 després de moure els nostres muntatges per l’estat espanyol, donem un pas i presentem PARA QUE NO TE ME OLVIDES al festival internacional de teatre i dansa de Iquique, Xile.

En 2018 cambiem de nom de la companyia. De LUPA TEATRE a LA FAMÍLIA POLÍTICA I comença la gira nacional i internacional del nostre últim projecte L’ALEGRIA ESTÀ ACÍ DINS.

cropped-cropped-cropped-laead0511.jpg
L’alegria està ací dins// Foto: Sandra Sasera

La companyia ha rebut diferents reconeixements pel seu treball:

  • PREMI A MILLOR ESPECTACLE PER VOTACIÓ DEL PÚBLIC I A MILLOR ACTOR EN LA 19ª MOSTRA DE TEATRE DE BARCELONA.
  • PAU GREGORI NOMINAT ALS PREMIS AAPV COM A MILLOR ACTOR.
  • SE’NS ESTÀ QUEDANT COS DE POSTGUERRA de GUADALUPE SÁEZ ajuda a l’escriptura teatral de Culturarts 2014.
  • PARA QUE NO TE ME OLVIDES Premi Punt G 2012 a ESPECTACLE REBELACIÓ.
  • M I LES BALENES seleccionada per al catàleg AECID 2015 del Ministeri de cultura.
  • SE’NS ESTÀ QUEDANT COS DE POSTGUERRA. EXPOSICIÓ SELECCIONADA PER DESCUBRIMIENTOS PHOTOESPAÑA 2016.
  • A MÍ NUNCA ME CORTÓ LA CABEZA. Seleccionada en 2016 al Festival Internacional ACT Bilbao.
  • PARA QUE NO TE ME OLVIDES. Seleccionada en 2017 al Festival Internacional de teatre i dansa FINTDAZ DE XILE.